LA DIÈRESI

La dièresi és un signe gràfic que, de vegades, hem d’escriure damunt de la i o
la u. Les seves funcions són:
• Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que són diftongs
creixents: conseqüència, llengües, pingüí.
• Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant: produïa,
agraïen, plaïa.
• Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc.
• Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...;
suar, tatuar ...; porten dièresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del
plural del present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu,
canviïn.
Fixa’t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la síl·laba
tònica és la de la primera i. Triï, estudiï, o la de la u: suï, tatuï, i en canvi, la
dièresi es posa sobre la segona vocal, perquè és la que podria formar el
diftong.
Excepcions
Hi ha una sèrie de casos en els quals ens podem estalviar la dièresi:
• La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista.
• La i de l’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l’infinitiu acabat en
-ir: traduir, traduint, traduiria, traduiré.
• La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar,
autoinducció, contraindicat.
• La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aquàrium.