lunes, 22 de febrero de 2010

LA M I LA N



La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que,
a vegades, es poden confondre davant d’algunes consonants. En paraules com
EL SO D’ESSA SORDA.


S’escriu amb S
• A principi de paraula
• Entre vocal i consonant
• Entre consonant i vocal


S’escriu amb SS
• Entre vocals


S’escriu amb C
• A principi de paraula
• Dins de paraula davant E,I.


S’escriu amb ç
• Davant A,O,U
• A final de paraula camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n és molt semblant. Per saber quan s’ha d’escriure m o n, convé recordar la regla següent:


Escriurem m:
Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió,
pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar,
gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia,
xamfrà.
Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.


Escriurem n:
Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els
prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar,
desenfilar, infinit, inflor, desinflar.
Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure,
circumval·lació.


En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor,
símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció, prompte.


Atenció, perquè això pot donar peu a importants errades d’interpretació:


comte, conte, compte, que cal evitar. Fixa’t en les diferències:
Conte: narració curta. Contar un conte
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa.
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa.

1 comentarios:

Kalidoscopik dijo...

Hola! Gran blog! Moltíssimes gràcies, en aquest post sembla que s'han barrejat les emes i les eses!

Publicar un comentario