lunes, 22 de febrero de 2010

ORTOGRAFIA DE B / P



A començament de mot la p i la b es diferencien perfectament:
boda/poda, bell/pell, bleda/plena, bes/pes.


A final de mot, en canvi, els sons es confonen i per això moltes vegades no
sabem com s’escriuen. Recorda els casos següents:


Escriurem p després de vocal tònica o diftong tònic: cap, escup, llop, sap,
concep, (malgrat que l’infinitiu d’aquests verbs s’escriu amb p: saber,
concebre).


Les excepcions a aquestes normes són bàsicament cultismes i estrangerismes
com: tub, cub, adob, esnob, club.


Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de
consonant:p: pòlip (polipós), talp (talpera), esquerp (esquerpa),
b: bulb (bulbós), corb (corbera), àrab (Aràbia)
A l’interior d’un mot:


Escriurem amb b els mots començats en ab-, ob-, sub-: abscissa, abdicar,
abdomen, absent, abstracte..., obstacle, obtús, objecció, obtenir, submarí,
subjacent, subtil, substantiu...


Excepcions: apte, optar, òptic, òptim i derivats.
Escriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgròs, captiu, capficar,
capteniment, capmàs... Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.


En els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupció,
corrupció, exempció, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi...
Excepcions: dissabte, sobte, dubte.


Els grups consonàntics pn- i ps- en els cultismes d’origen grec: pneumàtic,
pneumònia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoteràpia.

0 comentarios:

Publicar un comentario