ORTOGRAFIA DE LA L / L·L

Dins d’una mateixa família alternen ll i l·l: metall, metal·lúrgica, cristall, cristal·lí.
Alguns adjectius que signifiquen el contrari d’altres començats amb l s’escriuen
amb l·l: lògic, il·lògic; lícit, il·licit.


Hi ha molts mots (però no tots) acabats en -el·la: aquarel·la, bagatel·la,
caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, fumarel·la, mortadel·la, novel·la,
ombrel·la, parcel·la, pastorel·la, tarantel·la, varicel·la.


Els cultismes que comencen per al-, col-, il-: al·legar, al·legoria, al·leluia,
al·licient, al·literació, al·locució, al·lucinar, al·ludir, al·lusió; col·laborar, col·lapse,
col·lateral, col·lecció, col·lega, col·legi, col·legir, col·lisió, col·locar, col·loqui;
il·luminar, il·lús, il·lusió.


Altres cultismes: ampul·lós, apel·lació, bèl·lic, cal·ligrafia, capil·lar, cèl·lula,
circumval·lació, constel·lació, destil·lar, el·lipse, estel·lar, excel·lent, fal·laç,
fal·lera, fal·lible, flagel·lar, gàl·lic, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lar,
intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar, mal·leable, medul·la, mil·lenari, mil·lèsim,
miscel·lània, mol·lusc, nul·la, nul·litat, oscil·lar, pàl·lid, papil·la, paral·lel,
pel·lícula, pupil·la, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, sol·lícit, tel·lúric, tranquil·litat,
vacil·lar, violoncel·lista.