lunes, 22 de febrero de 2010

DIFTONGS

Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix
cop de veu es produeix el diftong.
Així la paraula remei té dues síl·labes; re-mei, perquè les vocals ei s’ajunten en
una mateixa síl·laba.
Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i,
u) en una mateixa síl·laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer
la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la
feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què
trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs:
Diftongs decreixents Exemples:
a, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou,
duu
a, e, o, u + i ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit
Diftongs creixents
g + u + vocal gua, güe, güi, guo llengua, aigües,
lingüista, quatre,
q + u + vocal qua, qüe, qüi, quo qüestió, hiena, feia,
cauen
i o u intervocàliques*
3
* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que
correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són
enmig de dues vocals:
· A principi de mot: io-de, io-gurt, iot.
· Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada