lunes, 22 de febrero de 2010

L'accent i la dièresi. Accentuació

Les paraules poden ser:
AGUDES: quan tenen la síl·laba tònica en darrer lloc: CAR RER / SO LAR
PLANES: quan la tenen en penúltim lloc: LLA PIS / PLU JA
ESDRÚIXOLES: si la tenen en l’antepenúltim lloc: HIS TÒ RI A/ SÍL VI A

Tipus d’accent
L’accent pot esser AGUT o TANCAT per a les vocals tancades: Í, Ú, Ó, ÉI també pot esser GREU o OBERT per a les vocals obertes o neutres: À, Ò, È

Normes d’accentuació

a) S’accentuen gràficament els mots aguts acabats en –A, -E, -I, –O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN: REPÒS / CAMÍ/ MELÓ/ DESPRÈN/ TOMÀS
b) S’accentuen els mots plans si no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors: FÀCIL / FENÒMENS / VÀREU (acaba en diftong)/ CÒLIC/ ÀCID
c) S’accentuen tots els mots esdrúixols: SIMFÒNICA/ NÀUTICA/ FAMÍLIA


Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:
Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.
A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent
obert: pàgina, semàfor, demà.
· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb
l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so:
església, molèstia, tómbola, però.
Accentuació de les agudes
Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en
diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes
Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les
paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu,
tinguéssiu, voldríeu.
Accentuació de les paraules esdrúixoles
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre,
2
península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal
no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR
Paraules que sovint es pronuncien amb la tònica equivocada:
ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
LLÚCIA
QUILOGRAM
UCRAÏNA 

0 comentarios:

Publicar un comentario