lunes, 22 de febrero de 2010

L'accent diacrític

És el que empram quan volem distingir el doble significat que tenen algunes paraules que sonen igual per evitar confusions. Vegem les més usuals:
BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc) NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)

0 comentarios:

Publicar un comentario