L'accent i la dièresi. Accentuació

Les paraules poden ser:
AGUDES: quan tenen la síl·laba tònica en darrer lloc: CAR RER / SO LAR
PLANES: quan la tenen en penúltim lloc: LLA PIS / PLU JA
ESDRÚIXOLES: si la tenen en l’antepenúltim lloc: HIS TÒ RI A/ SÍL VI A

Tipus d’accent
L’accent pot esser AGUT o TANCAT per a les vocals tancades: Í, Ú, Ó, ÉI també pot esser GREU o OBERT per a les vocals obertes o neutres: À, Ò, È

Normes d’accentuació
a) S’accentuen gràficament els mots aguts acabats en –A, -E, -I, –O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN: REPÒS / CAMÍ/ MELÓ/ DESPRÈN/ TOMÀS
b) S’accentuen els mots plans si no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors: FÀCIL / FENÒMENS / VÀREU (acaba en diftong)/ CÒLIC/ ÀCID
c) S’accentuen tots els mots esdrúixols: SIMFÒNICA/ NÀUTICA/ FAMÍLIA

Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:
Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.
A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent
obert: pàgina, semàfor, demà.
· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb
l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so:
església, molèstia, tómbola, però.
Accentuació de les agudes
Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en
diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes
Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les
paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu,
tinguéssiu, voldríeu.
Accentuació de les paraules esdrúixoles
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre,
2
península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal
no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR
Paraules que sovint es pronuncien amb la tònica equivocada:
ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
LLÚCIA
QUILOGRAM
UCRAÏNA 

L'accent diacrític

És el que empram quan volem distingir el doble significat que tenen algunes paraules que sonen igual per evitar confusions. Vegem les més usuals:
BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc) NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)