ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

 Coma

La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos següents: Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncionsi, o o ni. S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo. Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles. Davant i darrere d'un incís. Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar. El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució. Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu. Maria, vine. Hola, Joan. Benvingut al Campus. Per a indicar l'elisió d'un verb. A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia. Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en què utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada. El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el següent del 55% i l'altre del 60%. Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom. No ha dit quant li costarà, a l'usuari. Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc. Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot. Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo... Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text. Finançaran els projectes les àrees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i Logística. [Sense l'última coma no queda ben delimitat el nom de cada àrea.] Entre la part entera i la part decimal en les xifres. Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros. No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís.

  Punt

El punt indica una pausa major. Es posa en els casos següents: Al final d'una frase amb sentit complet. Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries. La reunió serà a les 17.30 h a l'aula magna. Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes. 2.1. La societat i les noves tecnologies [però: Vegeu l'apartat 2.1 del mòdul.] No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre. L'any 2000 és l'últim del segle XX. Consulteu la pàgina 1253 de la nova Gramàtica descriptiva.  Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions. Hola a tothom! Breda, 13 de juny de 2004

  Punt i coma

El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents: Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt. Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics... Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma. La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l'entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.

  Dos punts

Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents: Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc. Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col·lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió. Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega... Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe. L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix". No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís. Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matèries –matemàtiques, ciències naturals, etc.– són exemples d'aquesta situació.  Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina.

  Punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents: Per a indicar que una enumeració no queda tancada. animals, plantes, objectes... Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc. Ells molt dir, però a l'hora de fer... No es posen després de l'abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funció.

  Signe d'interrogació

El signe d'interrogació indica pregunta. Es posa només al final –i sense repetir-lo–, fora de casos especials en què sigui necessari el signe d'interrogació inicial per l'extensió de la frase i l'absència d'indicadors d'interrogació. Què vols que et digui? No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació.

  Signe d'admiració

El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo. Que gran que t'has fet! No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració.

  Guions

Els guions s'utilitzen en els casos següents:  Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis). És conegut el cas del DDT –compost no biodegradable–, que per la gran persistència després de dècades de prohibició d'usar-lo... Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador. –Ep! –li va dir–. Oi que sí? No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part.

  Guionet

A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents: Per a separar alguns mots compostos. Hem vingut a corre-cuita. Per a separar períodes de temps i dates. El període 1999-2005 serà d'experimentació d'aquest sistema. Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció. Barça-València Castella - la Manxa S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per més d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.

  Parèntesis

Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions). Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigació i la reflexió científiques. ...més enllà de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula següent).

  Claudàtors

Els claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos següents: Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment. Segons l'article 26 del títol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de política lingüística a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana". Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix. Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendrà el 18 de decembre [sic] de 1992".

  Cometes simples

Les cometes simples es fan servir en els casos següents: Per a indicar el significat d'una paraula o una frase. El mot sorrofoll 'soroll' no és a tots els diccionaris. La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'. Per a traduir el títol d'una obra. Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acció'].

  Cometes dobles

Les cometes dobles es fan servir en els casos següents: Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú. El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l'educació d'altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31). Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc. L'absència del "meu" metge. Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis. Fan activitats per a joves "enganxats". Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics. En la crítica actual es parla molt de "teatre comercial". Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi. El millor poema del llibre Engrunes és "Al vespre". No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos gràfics, com la cursiva i la negreta. La paraula avió [no pas "avió"]. Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats. Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.

ORTOGRAFIA DE LA H

La hac és una lletra muda. Això vol dir que no representa cap so, excepte
alguns casos de paraules provinents de l’anglès. D’entrada, hem de dir que no
existeix cap regla ortogràfica fixa sobre com utilitzar-la, de manera que ens
haurem de guiar per l’atenció i la memòria.


Mots bàsics: ahir, habitar, hàbil, ham, haver, hereu, herba, història, hivern,
home, honor, hora, horror, hort, hospital, humanitat, humil, humor, vehicle...


En canvi, en castellà no tots aquests mots s’escriuen amb hac: ayer, anzuelo,
invierno.


Mots cultes en català: adherir, anihilar, cohesió, exhalar, exhumar, filharmònic,
inherent, harmonia, hecatombe, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia,
hendecasíl·lab, hèrnia, higiene, hissar, honest, menhir, nihilisme, subtrahend,
subhasta, transhumant, vehemència...
Mots cultes en castellà: adherir, cohesión, exhalar, exhumar, inherente,
hecatombe, hegemonía, helénico, hernia, higiene, hipótesis, homicida, honesto,
menhir, nihilismo, trashumante, vehemencia...


S’escriuen amb hac (tant en castellà com en català) les paraules que
comencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta-, hexa-, hetero-, hemi-, hidr-,
hipohomo-: hectòmetre, heptasíl·lab, hemisferi, homònim...
També hi ha paraules que en castellà porten hac i en català no:
Mots comuns: hoy, cacahuete, cohete, huérfano, horchata, huevo...
Mots comuns: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, ous...


Fixa’t també que hi ha moltes paraules que en català s’escriuen amb f inicial,
en castellà s’escriuen amb h.

farina harina fill hijo fondo hondo

fer hacer fillastre hijastro falcó halcón

fil hilo fel hiel figa higo

fill hijo

ORTOGRAFIA DE LA L / L·L

Dins d’una mateixa família alternen ll i l·l: metall, metal·lúrgica, cristall, cristal·lí.
Alguns adjectius que signifiquen el contrari d’altres començats amb l s’escriuen
amb l·l: lògic, il·lògic; lícit, il·licit.


Hi ha molts mots (però no tots) acabats en -el·la: aquarel·la, bagatel·la,
caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, fumarel·la, mortadel·la, novel·la,
ombrel·la, parcel·la, pastorel·la, tarantel·la, varicel·la.


Els cultismes que comencen per al-, col-, il-: al·legar, al·legoria, al·leluia,
al·licient, al·literació, al·locució, al·lucinar, al·ludir, al·lusió; col·laborar, col·lapse,
col·lateral, col·lecció, col·lega, col·legi, col·legir, col·lisió, col·locar, col·loqui;
il·luminar, il·lús, il·lusió.


Altres cultismes: ampul·lós, apel·lació, bèl·lic, cal·ligrafia, capil·lar, cèl·lula,
circumval·lació, constel·lació, destil·lar, el·lipse, estel·lar, excel·lent, fal·laç,
fal·lera, fal·lible, flagel·lar, gàl·lic, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lar,
intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar, mal·leable, medul·la, mil·lenari, mil·lèsim,
miscel·lània, mol·lusc, nul·la, nul·litat, oscil·lar, pàl·lid, papil·la, paral·lel,
pel·lícula, pupil·la, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, sol·lícit, tel·lúric, tranquil·litat,
vacil·lar, violoncel·lista.

ORTOGRAFIA X / IX, -IG / -TX

La lletra x pot representar els sons següents: el de xeix [S] (Ex: eixam, guix), el
de ics /ks/ (Ex: taxi) o el de /gz/ (Ex: examen).


Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere d’una vocal que no sigui u en
un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Però: rauxa, disbauxa, xauxa.
Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina,
xuclar, xarxa, manxa.


A final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots
derivats de la mateixa família:


-ig, si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges,
bogeria.
-tx, si en els altres mots derivats hi ha també tx: despatx, despatxar, esquitx,
esquitxos.


I ara fixa’t en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text,
complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existència,
èxit, èxode.


Recorda que s’escriuen amb s i no amb x com passa en castellà els mots:
estendre, estrany, estranger.


Procura de veure les diferències entre aquestes parelles de mots, ja que
fonèticament es pronuncien pràcticament igual: excedir/accedir,
excepció/accepció, excés/accés.

ORTOGRAFIA DE TJ, TG, DJ I DG:

Aquests grups segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges,
adjunt. I les mateixes excepcions: adjectiu.


Cal subratllar que en una mateixa família de mots, alternen la grafia -ig a final
de mot amb j/g o tj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor/lletgesa.

ORTOGRAFIA DE LA G / J

Escriurem j davant de les vocals a, o, u: menjar, rajolí, ajuda.
Escriurem g davant de les vocals e, i.: segell, àgil.
Excepcions:
S’escriu j davant de e:
— En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecció, projecte.
— En el mots d’origen bíblic: Jesús, Jeremies, Jeroni, Jerusalem.
— En tots els temps del verb jeure.
— En els mots: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat.

ORTOGRAFIA DE C / G

A començament de mot

No hi ha cap problema a l’hora d’escriure c o g a començament de paraula,

cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos, cala/gala.

A final de mot

A final de mot c i g representen el mateix so, per això es confonen. Cal recordar

els casos següents:

Escriurem c, després de vocal tònica o diftong tònic: escac, atac, retoc, poruc.

Excepcions: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog... i els mots mag,

buldog, Hug..,

Per saber si hem d’escriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot

derivat en què es vegi clarament si va amb c o amb g.

Per exemple:

C: mar_ ? Com s’escriu? Busquem un derivat: emmarcar. S’escriu amb c, per

tant, ja ho tenim: marc clàssi_? Com s’escriu? Busquem un derivat: clàssica. S’escriu amb c, per tant, ja ho tenim: clàssic

G: càsti_? Com s’escriu? Busquem un derivat: castigar. S’escriu amb g, per

tant, ja ho tenim: càstig

Excepcions: la primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb c: aprenc,

tinc, venc... encara que aparegui gen els derivats. Hi ha també uns mots que

acaben amb /c/: fàstic, espàrrec, ànec, càrrec, mànec, feréstec, préssec,

aràbic...

A l’interior d’una paraula:

Escriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-: magdalena, maragda,

suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: acne,

anècdota, aràcnid, tècnic.

En els altres casos escriurem c: acció, accent, adjectiu, delicte, objecte.

ORTOGRAFIA DE T / D

A començament de mot
Com totes les oclusives, la distinció entre d i t no presenta cap problema quan
les troben a començament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.


A final de mot
Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per això moltes vegades
no sabem quina és la grafia que hem d’escriure. Recorda els casos següents:
Escriurem t, després de vocal tònica o diftong tònic: extremitat, salut, bandit,
nebot, buit.


Les excepcions a aquesta norma són bàsicament cultismes i estrangerismes
com: fred, fluid, sud..., i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.


Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de
consonant: T: atònit (atònita), art (artesà), cort (cortesà).
D: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).


Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement,
dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d:
cantada, temuda, dormida.


A l’interior d’una paraula:
Escriurem amb d la majoria de mots començats per -ad: addició, adduir, adjunt,
admirar, adverbi, advocat.


Excepcions: atles, atlàntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.


Escriurem amb t tots els altres casos: aritmètica, ritme, cotna, ètnia.
Excepcions: tsar, tsarina.

ORTOGRAFIA DE B / P

A començament de mot la p i la b es diferencien perfectament:

boda/poda, bell/pell, bleda/plena, bes/pes.

A final de mot, en canvi, els sons es confonen i per això moltes vegades no
sabem com s’escriuen. Recorda els casos següents:


Escriurem p després de vocal tònica o diftong tònic: cap, escup, llop, sap,
concep, (malgrat que l’infinitiu d’aquests verbs s’escriu amb p: saber,
concebre).


Les excepcions a aquestes normes són bàsicament cultismes i estrangerismes
com: tub, cub, adob, esnob, club.


Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de
consonant:p: pòlip (polipós), talp (talpera), esquerp (esquerpa),
b: bulb (bulbós), corb (corbera), àrab (Aràbia)
A l’interior d’un mot:


Escriurem amb b els mots començats en ab-, ob-, sub-: abscissa, abdicar,
abdomen, absent, abstracte..., obstacle, obtús, objecció, obtenir, submarí,
subjacent, subtil, substantiu...


Excepcions: apte, optar, òptic, òptim i derivats.
Escriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgròs, captiu, capficar,
capteniment, capmàs... Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.


En els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupció,
corrupció, exempció, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi...
Excepcions: dissabte, sobte, dubte.


Els grups consonàntics pn- i ps- en els cultismes d’origen grec: pneumàtic,
pneumònia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoteràpia.

LES CONSONANTS R / RR

La pronunciació de la erra no presenta cap mena de dificultat. Només cal tenir
en compte els casos en què no es pronuncia, es pronuncia de forma simple
(suau), o es fa múltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta
en mots com carro. Fixa’t que el so de la r s’oposa en mots com:

mira/mirra

pare/parra

cera/serra

a) Escrivim una sola erra, però pronunciem erra múltiple :
A principi de paraula: roure, remor, riure, roca, romàntic...
Després de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric...
Després de vocals, en mots compostos: arítmia, contrarevolució, antiretòric...


b) Escrivim i pronunciarem erra múltiple:
Entre vocals: parra, sorra, carrer...


c) La erra a final de mot és muda en el casos següents:
Els infinitius: sortir, casar, passar, vèncer...


En mots monosil·làbics: clar, dur, por...


En paraules derivades que tenen sufix -ar: olivar, arrossar, canyissar...
-er: fuster, camioner, carrer...
-or: impressor, abundor, claror ...

LA M I LA N

La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que,
a vegades, es poden confondre davant d’algunes consonants. En paraules com
EL SO D’ESSA SORDA.


S’escriu amb S
• A principi de paraula
• Entre vocal i consonant
• Entre consonant i vocal


S’escriu amb SS
• Entre vocals


S’escriu amb C
• A principi de paraula
• Dins de paraula davant E,I.


S’escriu amb ç
• Davant A,O,U
• A final de paraula camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n és molt semblant. Per saber quan s’ha d’escriure m o n, convé recordar la regla següent:


Escriurem m:
Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió,
pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar,
gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia,
xamfrà.
Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.


Escriurem n:
Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els
prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar,
desenfilar, infinit, inflor, desinflar.
Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure,
circumval·lació.


En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor,
símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció, prompte.


Atenció, perquè això pot donar peu a importants errades d’interpretació:


comte, conte, compte, que cal evitar. Fixa’t en les diferències:
Conte: narració curta. Contar un conte
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa.
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa.

L’ORTOGRAFIA DE B/V

S’escriu b:
Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
Darrere de m: embenar, ambició, amb.
Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop.


S’escriu v:
Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent.
Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu.
Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v:
cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.