ELS PRONOMS PERSONALS

CLASSES DE PRONOMS PERSONALS

Els pronoms personals són les paraules que serveixen per a anomenar els éssers o objectes sense utilitzar substantius.

 Segons la persona que anomenen, els pronoms personals poden se de primera, segona o tercera persona.

   1. Els pronoms de primera persona anomenen la persona que parla. Per exemple: jo, em, nosaltres...

   2. Els pronoms de segona persona anomenen la persona que escolta. Per exemple: tu, us, vostés...

   3. Els pronombs de tercera persona anomenen l’ésser o l’objecte del qual es parla. Per exemple: ells, lo, li...

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

   a) Els pronoms personals forts poden anar sols. Per exemple: ell, vosaltres.

   b) Els pronoms personals febles van sempre al costat d’un verb, bé inmediatament davant aquest (Et llançaré la pilota)  o bé darrere i units a aquest (Ajudeu-me).

FORMES DELS PRONOMS PERSONALS

		PRIMERA PERSONA	SEGONA PERSONA	TERCERA PERSONA
SINGULAR	FORTS	jo / mi	tu / vosté	ell /ella
	FEBLES	em / me	et /te	el / la / lo / li / ho
PLURAL	FORTS	nosaltres	vosaltres/ vostés	ells / elles
	FEBLES	ens / nos	us / vos	els / les / los

Els  pronoms febles  serveixen per a anomenar els éssers o objectes sense utilitzar substantius.

Hi ha pronoms de primera, segona, i tercera persona.

Els pronom personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.

ELS DETERMINANTS. L’ARTICLE

ELS DETERMINANTS

Els sustantius normalment van precedits d’altres paraules que concreten el seu significat. Per exemple: el llibre, aquest llibre, el meu llibre...  Aquestes paraules funcionen com a determinants.

Les paraules que funcionen com a determinants van davant el substantiu i concreten o determinen el seu significat. Les classes de paraules que poden fer la funció de determinants són els articles(el, les...), els possesius (la teua, els vostres...), els demostratius (aquest, aquixes...), els numerals (quatre, primer...) i els indefinits (algú, cap...).     

L’ARTICLE

L’article anuncia la presència d’un substantiu i indica el gènere i el nombre que té. Les formes de l’article són les que segueixen:

	SINGULAR		PLURAL
MASCULÍ	el	l’	els
FEMENÍ	la	l’	les

L’article concorda amb el substantiu, és a dir, està en el mateix gènere i nombre que el substantiu que acompanya.

Les paraules que van davant el sustantiu per concretar-lo o determinar-lo funcionen com a determinants.

Les classes de paraules que poden fer la funció de determinants són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.

L’article és una paraula que funciona com a determinant i indica el gènere i el nombre del substantiu que el segueix.

L’ADJECTIU

Els adjectius són paraules que es refereixen sempre a sustantius i ens diuen com són o com estan les persones, els animals, i les coses. Els adjectius poden expressar qualitats o estats. Per exemple: flassada nova, gos content.

Generalment, els adjectius es posen darrere el sustantiu, però s’hi poden posar davant. Per exemple: ulls bonics, bonics ulls.  A vegades l’adjectiu s’uneix al sustantiu a què es refereix per mitjà d’un verb. Per exemple:  Els fantasmes estaven avergonyits.

GÈNERE I NOMBRE DE L’ADJECTIU
Els adjectius van en el mateix gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) que els substantius a què es refereixen. Per això diem que el substantiu i l’adjectiu concorden en gènere i nombre. Per exemple: company simpàtic, companya simpàtica, companys simpàtics, companyes simpàtiques. Alguns adjectius, com blau o redó, presenten dues formes: una per al masculí (blau, redó) i una altra per al femení (blava, redona). Altres adjectius, en canvi, són invariables, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per exemple:  una cometa brillant, una estrela brillant.

Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius. Els adjectius van en el mateix gènere i nombre que els substantius a què es refereixen.

ELS GRAUS DE L’ADJECTIU

Els adjectius expressen qualitats. Les qualitats es poden tindre en diferents graus, és a dir, amb més o mnys intensitat. Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu.

Un adjectiu està en grau positiu quan no indica intensitat. Per exemple: fort.

Un adjectiu està en grau comparatiu quan compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen una qualitat. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat, o de superioritat. Per exemple: Joan és mens fort que Pere.

Un adjectiu està en grau superlatiuquan expressa una qualitat en grau màxim. Per exemple: molt fort, fortíssim.

Alguns adjectius, com bo, dolent, gan, xicotet..., poseeixen, a més de les formes comunes, altres formes especials per als graus comparatiu i superlatiu.

El grau  d’un adjectiu indica la intensitat amb què l’ésser o l’objecte a què es refereix l’adjectiu posseix una quanlitat.

Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat i de  superioritat.

EL SUSTANTIU

GÈNERE I NOMBRE DELS SUSTANTIUS

Els sustantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins.Per a reconéixer el seu gènere has de tindre en compte que els sustantius masculins poden anar precedits per el o  els; en canvi, els sustantius femenins poden anar precedits per la o les.

Els sustantius tenen nombre: poden estar en singular o en plural. Els sustantius en singular anomenen un sol ésser o objecte. Per exemple: el senyor, la bossa. Els sustantius en plural anomenen diversos éssers o objectes. Per exemple: els senyors, les bosses.

CLASSES DE SUSTANTIUS

Els sustantius són les paraules que anomenen persones, animals, coses, idees o sentiments. Per exemple: xic, peix, camp, amistat.

Hi ha diverses classes de substantius: comuns i propis, individuals i col·lectius, i concrets i abstractes.

• Els sustantius comuns anomenen quasevol persona, animal o cosa d’una classe determinada. Per exemple: xiqueta, gos, capsa.
• Els sustantius propis són els que ens diuen com s’anomena una persona, animal ocosa per diferenciar-la així de la resta de la seua classe. Per exemple: Francesc, Piolín, Andalusia.
• Els susantius individuals són els que en singular anomenen una sola persona, animal, o cosa.Per exemple: jugador, ocell, arbre.
• Els sustantius col·lectius són els que en singular anomenen un conjunt de persones, animals o coses. Per exemple: equip, pinar.
• Els sustantius concrets són els que anomenen éssers o objectes que podem vore, tocar, sentir... Per exemple: taula, gos.
• Els sustantius abstractes són els que anomenen idees, sentiments... Per exemple: generositat, foscor.

Els sustantius són paraules que anomenen persones, animals, cosses, idees osentiments. Els sustantius tenen gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural).

Els sustantius poden ser comuns i propis, individuals i col·lectius, concrets i abstractes.

LA COMUNICACIÓ

Les persones necessitem expressar el que pensem i sentim. La comunicación consisteix a compartir amb els altres les idees, les opinions i els sentiments.

Hi ha moltes maneres de poder comunicar-nos: mitjançant els gestos (donar la mà per saludar), els senyals visuals (les línies contínues que indiquen la prohibició d’avançar en una carretera), els senyals acústics o sons (la sirena d’una ambulància) i el llenguatge, la més important de totes.

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

En els actes de comunicación hi ha presents els elements següents:

·         L’emissor o persona que envía la información.

·         El receptor o persona que rep la información.

·         El missatge. És la información que es comunica.

·         El codi. És un conjunt de signes (un idioma, el codi de colors del semàfor,…) que tant l’emissor com el receptor coneixen.

·         El canal. És el mitjà que s’utilitza per a fer arribar el missatge a la seua destinació. Per exemple, el telèfon, el paper, Internet, l’aire…

 La comunicació  és l’expressió d’idees, opinions i sentiments.

Podem comunicar-nos mitjançant  gestos, senyals visuals, senyals acústics…, però la forma més important de comunicación és el llenguatge.

Els elements de la comunicació són l’emissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal.