DIFTONGS

Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix

cop de veu es produeix el diftong.

Així la paraula remei té dues síl·labes; re-mei, perquè les vocals ei s’ajunten en

una mateixa síl·laba.

Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i,

u) en una mateixa síl·laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer

la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la

feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què

trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs:

Diftongs decreixents Exemples:

a, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou,

duu

a, e, o, u + i ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit

Diftongs creixents

g + u + vocal gua, güe, güi, guo llengua, aigües,

lingüista, quatre,

q + u + vocal qua, qüe, qüi, quo qüestió, hiena, feia,

cauen

i o u intervocàliques*

3

* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que

correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són

enmig de dues vocals:

· A principi de mot: io-de, io-gurt, iot.

· Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.