ORTOGRAFIA DE C / G

A començament de mot

No hi ha cap problema a l’hora d’escriure c o g a començament de paraula,

cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos, cala/gala.

A final de mot

A final de mot c i g representen el mateix so, per això es confonen. Cal recordar

els casos següents:

Escriurem c, després de vocal tònica o diftong tònic: escac, atac, retoc, poruc.

Excepcions: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog... i els mots mag,

buldog, Hug..,

Per saber si hem d’escriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot

derivat en què es vegi clarament si va amb c o amb g.

Per exemple:

C: mar_ ? Com s’escriu? Busquem un derivat: emmarcar. S’escriu amb c, per

tant, ja ho tenim: marc clàssi_? Com s’escriu? Busquem un derivat: clàssica. S’escriu amb c, per tant, ja ho tenim: clàssic

G: càsti_? Com s’escriu? Busquem un derivat: castigar. S’escriu amb g, per

tant, ja ho tenim: càstig

Excepcions: la primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb c: aprenc,

tinc, venc... encara que aparegui gen els derivats. Hi ha també uns mots que

acaben amb /c/: fàstic, espàrrec, ànec, càrrec, mànec, feréstec, préssec,

aràbic...

A l’interior d’una paraula:

Escriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-: magdalena, maragda,

suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: acne,

anècdota, aràcnid, tècnic.

En els altres casos escriurem c: acció, accent, adjectiu, delicte, objecte.